Ràdio

LAURA
Hola, som un grup de batxillerat de l'institut IES La Plana i anem a parlar de la cançó de L'estaca de Lluís Llach , Dani em pots parlar un poc d'ell?

DANI

Bon dia, a vore, Lluís Llach va nàixer a Girona el 7 de maig de 1948 és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que pot considerar-se com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista compromès amb el seu entorn, ha estat un referent, ja no només musical, sinó també intel·lectual de tres generacions.

LAURA

Gràcies, a continuació l'escoltarem

CANÇÓ L'ESTACA LLUÍS LLACH [4.20]

JENNY

Bon dia, la cançó va ser composta pel cantaautor Lluís Llach el 1968.

Aquesta cançó, s'ha traduït a multitud d'idiomes, en molts llocs es considera autòctona. Va ser composta en plena dictadura del General Franco a Espanya i és una crida a la unitat d'acció per a alliberar-se dels lligaments, per aconseguir la llibertat.
S'ha convertit en un símbol de la lluita per la llibertat.
Com a fet curiós i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, el sindicat Solidaritat polonès adopta L'Estaca com a himne propi, i ha estat triada com a himne oficiós pel club de rugbi USAP.

LAURA
Gracies Jenny, ara escoltarem una versió de "El último ke zierre"

CANÇÓ L'ESTACA DE EL ELKZ [2:12]

LAURA
Una vegada ja escoltada Dani, em pots dir de que parla la lletra?

DANI
La lletra compta, mitjançant la metàfora del lligament una estaca el treball per la llibertat .
La situació és una conversa que mantenen en un portal al començar el mati on l'"avi Siset" li pregunta al personatge principal.

JENNY
«no veus l'estaca a la què estem tots lligats? Si no aconseguim desfer-la mai podrem caminar»

DANI
i li dóna la indicació que l'única forma d'alliberar-se de la mateixa és mitjançant l'acció conjunta:

JENNY
«Si tirem fort, ella caurà, si jo estiro fort per aquí i tu estires fort per allà, segur que tomba, tomba tomba, i ens podrem alliberar.»

DANI
La lluita per l'alliberament, és dura, no para, no té descans... la recuperació de la dictadura es realitza en cada pausa:

JENNY
«Però, Siset, fa molt temps ja les mans se m'estan escorxant, i en quan la força se me'n va, ella és més gruixuda i més gran.»

DANI
La idea de la conscienciació col·lectiva per a aconseguir la llibertat, per continuar en la lluita es comunica els últims versos. Una vegada mort l'"avi Siset", el protagonista és l'encarregat d'anar comunicant l'esperit d'unitat en la lluita per la llibertat a les noves generacions:

JENNY
«i mentre passen els nous nois, estiro el coll per cantar l'últim cant del Siset, l'últim que ell em va ensenyar.»

LAURA
Molt be, moltes gracies. I a continuacio donem la paraula a uns companys de 4t d' E.S.O.

Els germans Marx

Chico Marx (esquerra)

Harpo Marx (dreta)
Groucho Marx (assegut)
Gummo Marx
Zeppo Marx

Únics, estrafalaris i apassionats aixi eren els germans Marx, encara que Gummo y Zeppo no van fer quasi pel·licules. Eren fills d'un matrimoni jueu vingut de terres alemanyes. El pare era un sastre i la mare fins i tot fou empresària artística i és qui impulsà els seus fills al món del teatre.
Harpo per exemple va tindre un gran talent com a mim , Chico un gran pianista (les dones i el joc foren la seva perdició), Zeppo es dedicà als negocis amb gran èxit.
Groucho fou qui mes va triunfar en la televisió tot fent diversos programes i seguí actuant en solitari fins poc abans de morir, l'any 1977 i també va escriure llibres i articles periodístics.

L'any 1975 se'ls va concedir un òscar honorífic i Groucho, en rebre'l va dir que feia anys que se'ls havia d'haver concedir, que sentia que els seus germans Chico i Harpo ja no eren en vida per compartir-lo i que tot li jo devien a la seva mare, Minnie, que tot just havia vist la primera pel·lícula que van fer (Coconouts) i que no habia conegut l'èxit ni la fama que havien arribat a tenir els seus fills.

Balla'm l'aigua

Títol: Bailame el agua

Director: Josecho San Mateo

Guió: Novel·la Daniel ValdésActors: Unax Ugalde (David), Pilar Lopez de Ayala (Maria), Juan Diaz, Benjamin Seva, Fede Celada.

País: Espanya

Gènere: Drama

Any: 2000

Duració: 105 min.

Història del cine

Al principi es va descobrir que si 16 imatges es fan passar successivament, la visió les unix i fa que es vegen com una sola imatge en moviment.

El Zoòtrop recreava eixes imatges en moviment, un invent una miqueta més elaborat era el praxinoscopio, de l'inventor francés Charles Émile Reynaud. En aquells mateixos anys, William Henry Fox Talbot al Regne Unit i Louis Daguerre a França van descobrir la fotografia, sense este invent previ no existiria el cine. Cap a 1852, les fotografies van començar a substituir als dibuixos.

Però el gran i definitiu impuls al món del cine el van donar els inventors Thomas Alva Edison i Louis Lumière.
Edison va crear en 1894 el kinetoscopio i Lumière en 1895 el cinematògraf, una màquina que no depenia de l'electricitat i que permetia tant gravar com reproduir ,era de fàcil maneig. Curtmetratges com L'eixida de la fàbrica i L'arribada d'un tren a l'estació (d'un minut de duració, que era el màxim que permetia la tècnica de l'època) van tindre un gran èxit. Les pel·lícules eren d'escenes reals filmades (treballadors, trens, carros de bomber, parades militars, soldats) o representacions escenificades.


Un dels primers curtmetratges va ser:

-L'arribada d'un tren a l'estació. ( Arrivé d'un train en gare). Presentat a Lió el 25/1/1896

La primera pel·lícula animada va ser:

-Fases humorístiques de cares divertides, en 1906, i estava formada per 3.000 dibuixos.

Guió

¿Per què les busques dels rellotges giren en el sentit de les busques dels rellotges?

La dona de blau s'està al cafè, prenent-se una coca-cola . Se li acosta una dona magenta amb aspecte nerviós. I li pregunta:

DONA MAGENTA

He de parlar amb tu. Puc seure?

DONA BLAU
Assenta't

DONA MAGENTA

No sé per on començar.

DONA BLAU

Comença i prou.

DONA MAGENTA

El mes passat em vaig embolicar amb el teu nòvio.

DONA BLAU

Amb el meu nòvio?

DONA MAGENTA

Sí.

(La dona de blau tarda quatre segons a contestar.)

DONA BLAU

No t'entenc, per què vens a explicar-m'ho ?

DONA MAGENTA

Perquè ja no puc més.

DONA BLAU

Per què? L'estimes tant que vols estar amb ell? Penses que ell no t'estima?

DONA MAGENTA

No, no és això, el que passa és que...

(Dona de blau la interromp)

DONA BLAU

Que tens remordiments?

DONA MAGENTA

No. El que passa és que no em deixa viure. Em truca de dia i de nit. I si no conteste ve a casa. I si no hi sóc em busca pertot. Em ve a vore a l'eixida de l'institut, diu que no pot viure sense mi.

DONA BLAU

I?

DONA MAGENTA

Estic farta! He perdut la tranquil·litat. Des que el vaig conèixer no me l'he pogut treure del damunt ni un sol dia. No t' has adonat de res?

DONA BLAU

Quan el vas conèixer?

DONA MAGENTA

Fa un mes i mig. Tu estaves estiuejant al poble.

Efectivament, la dona de blau estava al poble feia un mes i mig.

DONA BLAU

Com ho saps?!

DONA MAGENTA

A vore, m'ho va dir ell. El vaig conèixer perquè jo estava estiuejant amb una cosina meua en el seu apartament i ells dos eren amics.

Efectivament, el nòvio estava estiuejant en el seu apartament.

DONA BLAU

Què vols, doncs?

DONA MAGENTA

Que m'ajudes !!. No és que no m'agrade, el teu nòvio.... És romàntic, intel·ligent, sensual... i damunt està bo! Què t'he de dir? Però és que...

DONA BLAU

És molt pesat

DONA MAGENTA
Doncs sí...

DONA BLAU

No et deixa tranquil·la ni un moment, veritat? Si et veu tota sol, fumant, llegint una revista, estudiant, mirant la tele, el que siga! Immediatament se't llança al damunt i comença a fer-te tonteries.

DONA MAGENTA

A més, si no estàs del tot per ell es pensa que passes d'ell i es posa d'aquella manera que es posa. Per això he vingut a parlar amb tu perquè m'ajudes... encara que sé que és un poc estrany. Parla amb ell o munta-li una escena... el que siga PER FAVOR!! Qualsevol cosa perquè no ens vegem mai més.

DONA BLAU

De debò?

DONA MAGENTA

Sí, per favor.

DONA BLAU
Espera't un moment i voràs...

DONA MAGENTA
(estranyada)
D'acord

Per darrere de la DONA MAGENTA apareix el nòvio de la DONA BLAU

NOVIO
Hola, carinyet!

De sobte es gira la DONA MAGENTA i es queden els dos molt sorpresos.

DONA BLAU
(amb ironia)
Qué et passa, amor? No la coneixes?

(S'alça cap a ell i li pega una galtada i mira a la DONA MAGENTA)

Ens n'anem?
(amb un somriure)

DONA MAGENTA
Mone!

DONA BLAU I DONA MAGENTA se'n van agafades del braç i rient-se i la DONA BLAU li pega un colp amb el muscle.



FI

1r B

He començat de nou primer de batxillerat mentrestant l'altra part del Blog , Laura ha passat a segon.

Pedro Almódovar i els oscars

Any:2002
Categoria:Oscar al millor director
Pel·lícula:Hable con ella

Resultat:Candidat

Any:2002
Categoria:Oscar al millor guió original
Pel·lícula:Hable con ella
Resultar:Guanyador

Any:1999
Categoria:Oscar a la millor pel·lícula estrangera
Pel·lícula:Todo sobre mi madre
Resultat:Guanyador

Any:1989
Categoria:Oscar a la millor pel·lícula estrangera
Pel·lícula:Mujeres al borde de un ataque de nervios
Resultat:Candidat

Hable con ella

Títol original: Hable con ella
Director: Pedro Almodóvar
Actors:Javier Cámara (Benigno), Leonor Watling (Alicia), Darío Grandinetti (Marco),
Rosario Flores (Lydia), Geraldine Chaplin (Catarina Bilova), Mariola Fuentes (Rosa),
Roberto Álvarez (Doctor),
Chus Lampreave (Consuegro), Fele Martínez (Alfredo).
País: Espanya
Any: 2002
Duració: 112 min



El teló s'obri per a veure un espectacle de Pina Bausch, Café Müller. Entre els espectadors, dos hòmens estan assentats junts per casualitat, no es coneixen. Són Benigne (un jove infermer) i Marco (un escriptor de quaranta i pocs anys). En l'escenari, completament ple de cadires i taules de fusta, dos dones amb els ulls tancats i els braços estesos es mouen al compàs de "The Fairy Queen" d'Henry Purcell. La peça provoca tal emoció que Marco trenca a plorar. Benigne pot veure la brillantor de les llàgrimes . Li agradaria dir-li que a ell també li emociona l'espectacle, però no s'atrevix. Mesos més tard, els dos hòmens tornen a trobar-se en la Clínica "El Bosc", una clínica privada on Benigne treballa. Lydia, la nóvia de Marco, torera de professió, ha patit una agafada i està en coma. Benigne justament s'ocupa de l'atenció d'una altra dona en coma, Alicia, una jove estudiant de ballet. Quan Marco passa junt amb la porta de l'habitació d'Alicia, Benigne no dubte a abordar-lo... És l'inici d'una intensa amistat... Durant el temps entre les parets de la clínica, la vida dels quatre personatges fluïx en totes les adreces, passat, present i futur, arrossegant als quatre a un destí insospitat.

Good Bye, Lenin!

Títol: Good Bye , Lenin!
Director: Wolfgang Becker
Actors: Daniel Brühl (Alex),
Katrin Sass (Madre de Alex),
Chulpan Khamatova (Lara), Maria Simon (Ariane), Florian Lucas (Denis), Alexander Beyer (Rainer), Burghart Klaussner (Padre de Alex)
País: Alemanya
Gènere: Drana
Any: 2003
Duració: 121 min


Octubre de 1989 no era el millor moment per a entrar en coma si vivies a Alemanya Oriental i això és precisament el que li ocorre a la mare d'Alex (Daniel Brühl), una dona orgullosa de les seues idees socialistes. Alex es veu embolicat en una complicada situació quan sa mare desperta de sobte huit mesos després. Cap altra cosa podria afectar tant sa mare com la caiguda del Mur de Berlín i el triomf del capitalisme en la seua amada Alemanya Oriental. Per a salvar sa mare, Alex convertix l'apartament familiar en una illa ancorada en el passat, una espècie de museu del socialisme en què sa mare viu còmodament creient que res ha canviat. El que comença com una xicoteta mentida piadosa es convertix en una gran estafa quan la germana d'Alex i alguns veïns s'encarreguen de mantindre la farsa perquè la mare d'Alex continue creient que al final Lenin va véncer!

Tim Burton

Tim Burton

Tim Burton va nàixer en Burbank, Califòrnia el 25 d'agost de 1958. Sempre va ser un xiquet tímid, abstret i estrany que va créixer submergit en les macabres fantasies d'Edgar Allan Poe i en el realisme sinistre i atormentat de Charles Dickens. No obstant, la seua major afició sempre va ser somiar amb les pel·lícules de terror i ciència-ficció que passaven en la xicoteta sala del poble. Va ser en eixe cine on va descobrir Vincent Price, una de les seues majors influències.
Davant de les moltes aspiracions que tenia en el terreny artístic, va decidir canviar de localitat i ingressar en l'Institut d'Arts Gràfiques de Califòrnia. Allí es va dedicar principalment a l'animació, però les classes eren massa cares. La companyia Disney, que caminava buscant jóvens talents, li va concedir una beca. D'esta manera, va estar tres anys en el departament d'animació de l'escola abans d'entrar com a animador en la Disney. Llavors tenia 21 anys. La seua primera tasca va ser incorporar-se a l'equip d'animadors del llargmetratge "Tod i Toby", de 1981, en el que va estar durant tres anys. L'experiència no va ser gens satisfactòria per al jove Burton.
Posteriorment, Burton va treballar per a un nou projecte, "Taron i el calder màgic", en el que va poder portar a la pràctica els seus propis dissenys. No obstant, la Disney va sacrificar bona part de les seues idees, amb la qual cosa l'experiència va ser novament frustrant.
Va ser en esta etapa quan va realitzar els seus primers curts. Posteriorment passaria a la direcció de llargmetratges i la resta és ja la història d'una brillant i reeixida carrera com a director.

Filmografia

Les pel·lícules de Tim Burton estan caracteritzades pel fantàstic i l'irreal. Per les fantasies gòtiques, els contes de fades, els monstres que no ho són tant... Pel·lícules marcades sempre per un personatge estrany al món que li rodeja i que no aconseguix encaixar en ell.

• Sweeney Todd (prevista per al 2008)
• Bones (vídeo musical de The Killers) (2006)
• La nóvia cadàver / El cadàver de la nóvia (Estrenada el 7 de setembre del 2005 en el Festival Internacional de Cine de Venècia)
• Charlie i la fàbrica de xocolate (Charlie and the Xocolate Factory) (Estrenada el 18 de juliol 2005)
• Big Fish (2003)
• El planeta dels simis (Planet of the Apes) (2001) Sleepy Hollow (Sleepy Hollow) (1999)
• Mars Attacks! (1996)
• James i la bresquilla gegant / Jim i la bresquilla gegant (1996) (com a productor)
• Ed Wood (1994)
• Malson abans de Nadal / L'estrany món de ‘Jack' (1993) (com a productor)(No va dirigir)
• Singles (Breu aparició com a actor) (1992)
• Batman torna (Batman Returns) (1992)
• Edward Scissorhands (Eduardo manostijeras o El Jove Mans de Tisora) (1990)
• Batman (1989)
• Beetlejuice (1988)
• La gran aventura de Pee Wee (Pee Wee's Big Adventure) (1985)
• Per a televisió en la sèrie Els contes de les estreles (Faerie Tale Theater):
  -Aladí i la làmpara meravellosa (Alladin and His wonderful lamp) (1984)
  -Han-se'l i Gretel (1984)
• Frankenweenie (curtmetratge) (1984)
• Vincent (curt animat) (1982) Si voleu veure-ho entreu :

http://www.youtube.com/watch?v=nBhrkVuvkCE

Esbossos:

Achero Mañas

Biografia:

Achero Mañas és un director i actor, nascut en Madrid (Espanya) el 5 de setembre de 1966. De xicotet li deien Juanacho, perquè estava molt gros, però com era molt llarg li van anomenar Acho. El seu germà Rodrigo, amb dos anys, li deia Achero volent dir Acho, i es va quedar Achero. Va créixer en el barri obrer de Carabanchel, fill de l'escriptor Alfredo Mañas i l'actriu Paloma Lorena.
Va estudiar en el Actor's Studio de Nova York gracies a una beca. Durant diversos anys va representar alguns papers secundaris en el cine i televisió, i algun protagonista com en Belmonte. Al nàixer la seua filla Laura, va decidir dedicar-se més als guions i a la direcció. Va dirigir tres curtmetratges i en 1997 va rebre un Goya per el curt de "Cazadores". Amb això va aconseguir que una productora financiara i acceptara les seues condicions per a dirigir el seu primer llargmetratge, "El Bola", amb el qual va guanyar 4 premis Goya.

Filmografia

Com actor:

• Televisió
  Tarde de Teatro (1986)
  Una hija más (1991)
  Un día volveré (1993)
  Colegio Mayor (1994)
  Carmen y familia (1996)
• Cine
  Las aventuras de Enrique y Ana (1981)
  La guerra de los locos (1987)
  La puñalada (1990)
  1492: La conquista del paraíso (1992)
  Disparando a Elizabeth (1992)
  ¡Dispara! (1993)
  La leyenda de la doncella (1994)
  Expo-X (1994)
  Historias de la puta mili (1994)
  Así en el cielo como en la tierra (1995)
  Noctámbulos (1995)
  El rey del río(1995)
  Belmonte (1995)
  La ley de la frontera(1995)

Com director:

• Llarmetratges
  El Bola (2000)
  Noviembre (2003)
• Documentals
  Blackwhite (2004)
• Curtmetratges
  Metro (1994)
  Cazadores (1997)
  Paraísos artificiales (1998)
  
  

Curiositats de la pel·lícula Psicosis

• La sang que apareix en la dutxa és xocolata, que té una densitat semblant a la de la sang i com la pel·lícula és en blanc i negre no s'aprecia el color.
• Els sons de l'apunyalament de l'escena de la dutxa es van fer obrint amb un ganivet un meló d'alger.
• L'escena inicial de Janet Leight i el seu amant va ser censurada a Espanya.
• L'escena de la dutxa no va ser interpretada pels seus protagonistes, ja que Janet Leigh va ser doblegada per una doble de cos i Anthony Perkins estava malalt sent substituit per Saul Bass.
• L'escena de la dutxa va necessitar 70 posicions diferents de càmera i 7 dies de rodatge per a 45 segons que es van emetre.
• El film amb un pressupost de 810.000 dòlars, va aconseguir recaptar en tot el món 50 millons de dòlars.
• Una de les raons per les quals es va rodar en blanc i negre va ser perquè d'haver-lo fet en color hauria resultat massa sanguinària, però la principal raó va ser la de renuir costos i fer una pel·lícula de la forma més barata possible.
• La novel·la que està basada la pel·lícula està inspirada per la veritable història de Ed Gein, un famós assassí en sèrie americà que ha inspirat altres pel·lícules com "La matanza de Texas" o "El silencio de los corderos ".
• "Psicosi" va ser la primera pel·lícula a ensenyar l'interior d'un excusat i el so d'una cisterna.
• Janet Leigh només tenia tres setmanes per a rodar la pel·lícula i es va passar tota una setmana rodant l'escena de la dutxa.
• Després d'estrenar la pel·licula Hitchcock va rebre la carta d'un pare empipat perquè després de veure la pel·lícula la seva filla no volia dutxar-se.

Mystic River

Títol original: Mystic River

Director: Clint Eastwood
Actors: Sean Penn (Jimmy Markum), Tim Robbins (Dave Boyle), Kevin Bacon (Sean Devine), Laurence Fishburne (Whitey Powers), Marcia Gay Harden (Celeste Boyle)

País: USA

Gènere: Drama/ Intriga

Any: 2003

Duració: 137

Música: Lennie Niehaus

Jimmy Markum , Dave Boyle i Sean Peen eren xiquets que creixien junts en un perillós districte de Boston, passaven els dies jugant al beisbol en el carrer. No succeïa gens important en el seu barri. Fins que Dave es va veure obligat a prendre un rumb que canviaria les vides de tots ells per sempre, ja que un dia que es trobaven els tres posant el seu nom en la vorera,va parar un cotxe i va baixar un home simulant que era de la policia, va preguntar que qui vivia mes lluny, era Dave, i se'l van emportar i li van raptar durant uns dies violant-ho. Vint-i-cinc anys més tard, els tres es tornen a trobar per un altre esdeveniment de gran transcendència: l'assassinat de la filla de 19 anys de Jimmy. A Siguen, que s'ha fet policia, li assignen el cas i junt amb el seu company rep l'encàrrec de desembolicar este crim aparentment sense sentit. També han d'estar molt pendents de Jimmy, ansiós per trobar l'assassí de la seua filla. Dave, relacionat amb el crim per una sèrie de circumstàncies, es veu obligat a enfrontar-se als dimonis del seu propi passat; dimonis que amenacen de destruir el seu matrimoni i qualsevol esperança que puga tindre per al futur. A mesura que la investigació s'estreny al voltant d'estos tres amics, es desenvolupa un inquietant relat que tracta de l'amistat, la família i la innocència perduda massa prematurament.

El cine i l'ecologia

Estes són tres de les millors pel·lícules que tracten el tema de l'ecologia, i a més a més opten per al premi de "la Millor Pel·lícula sobre ecologia".


-"El dia de demà"

I si estiguérem a la vora d'una nova era glacial? Este és l'assumpte que obsessiona al climatòleg Jack Hall . Les investigacions dutes a terme per Hall indiquen que el calfament global del planeta podria desencadenar un catastròfic canvi climàtic de la Terra. Les perforacions realitzades en l'Antàrtida mostren que és com el que ja ha ocorregut amb anterioritat, fa deu mil anys. I ara està alertant els dirigents que podria ocórrer de nou si no s'adopten mesures de forma immediata. Però les seues advertències arriben massa tard. Tot comença quan Hall presència com un bloc de gel se separa completament de la massa de gel antàrtica. Posteriorment, una sèrie de fenòmens climatològics cada vegada més catastròfics comencen a ocórrer en distintes parts de la terra. Una crida de telèfon d'un col·lega seu a Escòcia, el professor Rapson, confirma els pitjors temors de Jack: els intensos fenòmens meteorològics són símptomes d'un canvi climatològic massiu. La fosa de la capa de gel polar ha abocat recentment massa aigua als oceans. El calfament global ha posat el planeta a la vora d'una nova era glacial. Mentres Jack advertix a la Casa Blanca de l'imminent canvi climàtic, el seu fill Sam, de dèsset anys,es troba atrapat en la ciutat de Nova York on ell i alguns amics han estat competint en un concurs acadèmic entre instituts. Ara ha de fer front a les grans inundacions i a les temperatures que cauen en picat a Manhattan. Després de refugiar-se dins de la biblioteca pública de Manhattan, Sam aconseguix parlar amb son pare per telèfon. Jack només té temps de fer-li una advertència: que es quede dins a tota costa. Quan comença una massiva evacuació a gran escala cap al sud, Jack s'encamina en direcció nord, cap a la ciutat de Nova York, a fi de salvar Sam. Mentres Sam i els seus amics estan en l'ull de l'huracà i intenten calfar-se cremant llibres. Finalment aguanten la tempestat i Jack arriba.


-"Goril·les en la boira"


Dian Fossey arriba a Àfrica per a confeccionar un cens sobre goril·les de muntanya en perill d'extinció. Acompanyada d'un natiu rastrejador, començarà el seu treball quedant fascinada per la vida d'eixos animals a qui s'acosta i estudia amb total impunitat. En el seu Afan per protegir l'espècie, la Doctora Fossey tindrà seriosos problemes amb les autoritats i caçadors furtius que venen les cries als zoològics i maten els adults per a la fabricació de souvenirs.


-"12 monos"

Any 2035. Després de l'assot d'un virus assassí que assola la Terra matant a milers de milions de persones, els supervivents es refugien en comunitats subterrànies, humides i fredes. El presoner James Cole s'oferix com ”voluntari” per a viatjar al passat i aconseguir una mostra del virus, gràcies al qual els científics podran elaborar un remei. Durant el viatge coneix un bell psiquiatre i a Jeffrey Goines, un excepcional malalt mental. Cole tractarà de trobar al ”Exèrcit dels 12 Mones”, un grup radical vinculat a la mortal malaltia.

Avui toca...RÀDIO!

La nostra experiència a la ràdio, si voleu sentir el programa, feu un clic ací:

Avui toca... ràdio (26-04-07) IES La Plana

Paradisos artificials

Títol: Paradisos Artificials
Director: Achero Mañas
Any: 1998
País: Espanya
Gènere: Curt
Duració: 17min.
Actors:
-Ian de Muns (Pablo, xiquet)
-Alfredo Mañas (pare)
-Elena Arana (mare)
-Alfredo Mora (Pablo, pegament)
-Salvador Martinez (Juan, pegament)
-Abraham Púa Cáceres (Pablo, haixix)
-Ángel Rubio Amo (Juan, haixix)
-Andrés Gertrudix (Pablo, LSD i heroïna)
Sinopsi:
Pablo viu diferents experiències al llarg de la seua vida amb distints tipus de drogues. La seua visió emocional contrasta fortament amb els efectes fisiològics de les mateixes.


Ací vos deixe el curt:

Activitats del 9 de març

Novembre

Títol original: Noviembre

Director: Achero Mañas

Actors: Óscar Jaenada (Alfredo), Ingrid Rubio/Paloma Lorena (Lucía), Juan Díaz/Juan Margallo (Daniel), Javier Ríos/Ángel Facio (Juan), Adriana Domínguez/Amparo Valle (Alicia), Jordi Padrosa/Fernando Conde (Imanol), Juanma Rodríguez/Juan Diego (Pedro), Nuria Gago/Amparo Baró (Helena)

País: Espanya

Gènere: Drama

Any: 2002

Duració: 104 min

Alfredo, un jove revolucionari, amb el seu lema " Tanquen les sales, l'art està al carrer", decideix crear un art més lliure, fet amb el cor, capaç de fer que la gent estiga més viva. Forma un grup de teatre amb més gent (Noviembre). Realitzen les seues representacions al carrer, cara a cara amb el públic: demonis que provoquen als vianants, protestes socials...

Tot això provoca greus problemes amb la policia, denúncies, judicis.... Ells necessiten un permís per a realitzar les representacions. Més tard un home vol que es dediquen profesionatment al teatre això provoca discussions entre el grup, cadascun pensa una cosa.

Un dia van decidir fer un manifest en un teatre però se'ls van anar les coses de les mans...

Per a ells el teatre és com la vida però tot es va convertir en un horror .

Ràdio

Laura V. :

Hola, bon dia. El tema que anem a tractat avui és l’escalfament global en el qual estem actualment involucrats.

Laura S. :
Per a començar a entrar en matèria, anem a entrevistar dos joves d’un institut, per saber de que tracta l’escalfament global i quina és la seua opinió.

Magda:

Hola, bon dia. L’escalfament global es forma perquè el CO2 i altres contaminants de l’aire s’acumulen en l’atmosfera formant una capa cada vegada mes grossa, atrapant el calor del sòl i causant l’escalfament del planeta. La principal font de contaminació per l’emisió de CO2 són les plantes de generació d’energia a partir del carbó, ja que emiteixen 2.500 milions de tones al any. La segona causa principal, són els automòbils que emiteixen quasi 1.500 milions de tones de CO2 al any.

Les bones noticies són que en l’actualitat existeixen tecnologies que permeten que els automòbils funcionen d’una forma més néta i cremen menys gasolina, també hi ha tecnologies que possibiliten la modernització de les plantes generadores d’energia, i generar electricitat a partir de fonts no contaminants. Prendre aquestes mesures i a més a més reduir el consum elèctric mitjançant l’ús eficient d’energia poden ajudar a corregir el problema i previndre el deterior continu. El problema consisteix en assegurar-nos que aquestes solucions es posen en pràctica, cosa que pareix que els resulte del tot impensable a les persones i institucions que haurien de prendre aquest tipus de mesures.

Laura V. :
D’açò es comença a parlar molt últimament, per la magnitud que esta adquirint.

Laura S.:
Però quina es la vostra opinió sobre el canvi climàtic que està tenint lloc en el nostre planeta?

Magda:
Jo pense que els governants de les potencies mundials deurien començar a pensar sobre el futur del planeta i de la població que vivim en ell. Crec que són tan summament egoistes que estan cecs de poder i no veuen que això no els servirà de res en un entorn destruït, per ells mateixos.

Noe:
Jo crec que encara que intentem conscienciar els poderosos i posar solucions no es cosa nostra i no aclarirem res. Hem de deixar que passe el que hage de passar i deixar de preocupar-nos, perquè no podem fer-ne res.

Laura V. :

Aquestes opinions tan diverses són les que s'estan veient al carrer dia a dia i estan causant grans problemes socials.

Curiositat

Els Edukadors

Títol original: Die fetten jahre sind vorbei
Director: Hans Weingartner
Actors: Daniel Brühl (Jan)
Julia Jentsch (Jule)
Stipe Erceg (Peter)
Burghart Klaussner (Hardenberg)
País: Alemanya
Gènere: Drama
Any: 2004
Duració: 127 min
Música: Andreas Wodraschke



Jan, Peter i Jule són tres joves anticapitalistes que somien en canviar el món. Jan i Peter es converteixen en "Els Edukadors", fan accions polítiques no violentes amb les quals volen avisar al rics de que els seus dies d'abundància estan comptats. Es dediquen a entrar per les nits a cases de millonaris sense furtar res però els canvien tots els mobles de lloc i els dixen missatges escrits.
Per altra part, Jule treballa de camarera per a poder pagar una suma mensual a un millonari per culpa d'un accident de cotxe que va tindre amb ell, a causa d'això Jule no pot pagar la seua casa i ha de mudarse amb Peter i Jan. Jan decideix anar de viatge a Barcelona i deixa a la seua novia Jule amb Peter, ell li revela que Jan i ell són "Els Edukadors", aleshores ella li demana entrar en la mansió del ric al qual té que pagar una gran suma de diners. Entren i li desordenen tota la casa. A partir d'eixa nit, Jule i Peter es començen a enamorar.
Al dia següent, Jule es dona compte de que es va deixar el mòbil a la mansió i decideixen tornar a per ell però l'amo els veu. Criden a Peter i els tres decideixen segrestar a l'home. El porten a una casa per les muntanyes, que és d'un parent. Allí es queden pensant en que fer amb ell. Al estar els tres junts apareix el dilema de Jule, que està enamorada dels dos xics.
Finalment decideixen tornar a l'home a la seua casa i li demanen que no avise a la policia però ell no fa ni cas i els crida. Quan la policia va a per ells, ells ja estan en Barcelona, on es preparen per a continuar amb els seus actes anticapitalistes.

L'efecte Papallona

Títol original: The butterfly effect
Director: Eric Bress

Actors: Ashton Kutcher(Evan Treborn)Amy Smart(Kayleigh Miller)Eric Stoltz (George Miller) William Lee Scott (Tommy Miller)Elden Henson (Lenny Kagan)

País: USA

Gènere: Drama Fantàstic

Any: 2004

Duració:113

Música: Michael Suby

Evan Treborn ha perdut la noció del temps. Des d'una edat molt primerenca, moments crucials de la seua vida han desaparegut en el forat negre de l'oblit; la seua infància s'ha vist marcada per una sèrie d'esdeveniments aterridors que no és capaç de recordar.El que queda és el fantasma dels records i les vides rotes que li rodegen: les dels seus amics de la infància, Kayleigh , Lenny i Tommy. Durant tot la seua infància Evan va assistir a sessions de teràpia amb un psicòleg que li animava a escriure un diari amb tots els detalls de la seua vida quotidiana. Més avant, en la universitat, decidix llegir un dels seus diaris i de sobte i inexplicablement es troba en el passat. Finalment es dóna compte que els diaris que guarda davall del llit són un vehicle per a tornar al passat i recuperar els seus records.

No obstant, estos records només li fan sentir Evan responsable de les vides espatlades dels seus amics, particularment la de Kayleigh, l'amiga que va ser el seu primer amor i a la que continua volent. Decidit a dur a terme el que no va poder fer durant la seua infància, Evan viatja en el temps - amb la seua ment actual en el cos de xiquet - i intenta reescriure la història perquè els seus sers volguts no patisquen les experiències traumàtiques que van tindre.

Al modificar el passat Evan espera transformar el present. No obstant, cada vegada que Evan canvia quelcom en el passat descobrix al tornar al present que les seues accions han tingut conseqüències inesperades i desastroses. Per molt que ho intenta, no és capaç de crear una realitat que els permeta a Kayleigh i a ell viure feliçment.

Prison Break

La sèrie: PRISON BREAK

Argument:

Prison break conte la història de l'enginyer Michael Scofield qui comet un crim per ingressar en la presó (que el mateix ajude a reconstruir) on el seu germà està apunt de morir en la cadira elèctica per un crim que segons ell no va cometre. Ara Scofield té el temps comptat per a escapar-se de la presó, gràcies als seus coneixements de la mateixa, i gràcies també als seus tatuatges, en els quals, en forma de dibuixos d'àngels i dimonis, té amagats els plans de la presó i dades importants per a la fugida o per a quan estiguen fora abans de que executen el seu germà en la cadira elèctrica. En la primera temporada es va creant tot la trama en què la que es va juntant gent al pla de fugida, sorgixen sentiments i ja en la segona temporada s'escapen, i cada un seguix la seua fuga pel seu costat sobrevivint com pot.

Repartiment de Prison Break :

Protagonistes:

-Wentworth Miller és Michael Scofield un enginyer d'estructures amb un futur prometedor per davant. Però, al tancar el seu germà, decidix abandonar-ho tot i elaborar un pla de fugida per a escapar junt ell. Escapar d'una presó que ell mateix va ajudar a reformar.

-Dominic Purcell és Lincoln Burrows el germà de Michael Scofield i víctima d'una conspiració des del més alt per l'assassinat del vicepresident de la Casa Blanca. Estava casat i va tindre un xiquet LJ, que al començament de la sèrie LJ li odia, però al llarg dels capítols veurem com el xic reflexiona davant del final que li espera a son pare.

Peronatges secundaris:

-Wade Williams és el capità Bellick fa tot el que pot per a imposar la seua autoritat. Té especial obsessió per Michael Scofield, li intenta fer la vida impossible.
-Amaury Nolasco és Sucre,és molt creient i respecta a Michael, comparteixen cel·la. És un verdader amic de Michael.
-Peter Stormare és John Abruzzi un mafiós que té tants contactes com a enemics.
-Sarah Wayne Callies és Sara Tancred la filla del governador i la metgessa de la presó, que a poc a poc es va enamorant de Michael.
-Robert Kneppe és T-Bag el personatge mes detestable ja que està empresonat per violació, pederàstia i segrest.
-Robin Tunney és Verónica Donovan, és l'advocada de Lincoln.
-Marshall Allman és LJ el fill de Lincoln.
-Stacy Keach és Warden Popa el director de la presó, accepta a Michael Scofield pràcticament com si fóra un fill. Això fa que Bellick li tinga encara mes mania al pres.

El Trailer:

Enllaços:

-Pàgina web oficial: http://prisonbreak.mundofox.com

Escapar només és el principi...

L'estaca

Cançó de l'estaca de Lluís Llach versionada per El Último Ke Zierre:




La lletra:

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperavem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca on estem tots lligats?
si no podem desfer-nos-en,mai no podrem caminar!.
Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot
durar! segur que tomba, tomba, tomba.
Ben corcada deu ser ja.Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires
fort per allà,segur que tomba, tomba, tomba,i ens
podrem alliberar.Però fa molt temps ja!
Les mans se'm van escorxanti quant la força se me'n
va ella és més amplia i més gran.Ben cert sè que
està podrida però es que, Siset, pesa tant!que a cops la
força m'oblida.Tornam a dir el teu cant:Si estirem tots...
L'avi Siset ja no diu res:mal vent que se l'emportà,
ell qui sap a quin indret.I jo sota el portal.
I mentre passen els nous vailets,estiro el coll per cantar el
darrer cant d'en Siset,el darrer que em va ensenyar ...

Réquiem per un somni

Títol original: Requiem for a dream
Director: Darren Aronofsky
Actors: Ellen Burstyn (Sara Goldfarb)
Jared Leto (Harry Goldfarb)
Jennifer Connelly (Marion Silver)
Marlon Wayans (Tyrone C. Love)
País: USA
Gènere: Drama/Drogues
Any: 2000
Duració:102 min
Música: Clint Mansell


Narra dos històries paral·leles: la de la viuda Sara Goldfarb i del seu fill Harry.
Sara tenia la obsesió d'aparèixer en un programa de televisió però com estava un poc grossa i no es podia posar un vestit roig va començar una dieta per a perdre pes. Harry i la seua novia Marion volien fer-se rics venen droga amb el seu amic Tyrone i obrir un negoci propi.
Sara visita un metge que li diagnostica unes pastilles per a pedre pes però resulta que són anfetamines. Ella està tot el dia activa d'un lloc a un altre. La addicció que li han produït les anfetamines fa que es prenga més quantitat al dia i acaba tenint al·lucinacions.
Mentre Harry, Marion i Tyrone encara venen droga però no aconsegueixen prou diners per al negoci. Harry i Marion acaben separant-se. Ningú dels quatre pot eixir del món de les drogues i es desesperen fins al punt que els seus somnis es tornen malsons...

La boda del Monzón

Títol original: Monsoon Wedding
Director: Mira Nair
País: India
Actors: Naseeruddin Shah (Lalit Verma)
Lillete Dubey (Pimmi Verma)
Shefali Shetty (Ria Verma)
Vijay Raaz (P.K. Dubey)
Tilotama Shome (Alice)
Any: 2001
Duració: 114 min
Música: Mychael Danna & Sukhwinder Singh


La pel·lícula narra els preparatius d'una boda india. Els protagonistes es tenen que casar però ha sigut un matrimoni concertat, cosa que provoca problemes i discussions entre la família.
Lalit té un amant secret, però es té que casar amb l'home que ha elejit la seua família. Al principi les coses entre els dos no anaven molt bé però al final es coneixen realment i tot ix com estava planejat. Preparen una gran festa amb molta decoració i música, típic de la Índia.

Salvador Puig Antich

Títol: Salvador Puing Antich
Director: Manuel Huerga
Actors: Salvador( Daniel Brühl)
Oriol Arau (Tristán Ulloa)
Jesús (Leonardo Sbaraglia)
Cuca (Leonor Watling)
Margalida (Ingrid Rubio)
País: Espanya
Any: 2006
Gènere: Drama
Duració: 138 min
Música: Lluís Llach




Aquesta pel·lícula està basada en fets reals. Narra la història, a principis dels anys setanta, d'un xic que pertanyia a un grup d'esquerres format per militants espanyols i francesos molt joves, al grup el van anomenar MIL. Van cometre diversos atracaments a Catalunya per a donar diners als obrers.
Tot anava bé fins que la Brigada Político Social va parar una trampa a dos d'ells. Més tard es produeix un tiroteig en el qual mor un policia, Salvador va quedat greument ferit però es va recuperar. El van portar a la presó Model de Barcelona i allí va tindre que esperar un consell de guerra, aleshores, les seues germanes i el seu advocat intentaren fer tot el possible per a salvar la vida del jove.
Però el 20 de desembre de 1973 es va produir un atemptat d'ETA contra el president del govern franquista, Carrero Blanco, aleshores el Règim Franquista el relaciona amb aquest fet.
El consell de Guerra el condemna a mort.
Tot el que van fer per ajudar-lo no va servir de res perquè el 2 de març de 1974 va ser executat amb el "garrot vil".
Al funeral van anar unes 1500 persones amb roses rojes però la policia no va deixar entrar a ningú només a la familia i com sempre després van començar a agredir a la gent per a que no entrara.
Actualment la família de Salvador Puig Antich encara lluita per aquesta injustícia.

Curiositats:
La pel·lícula utilitza el format panoràmic òptic, de una tecnologia molt avançada, és de les primeres pel·lícules que utilitza aquest format.

Per a fer la pel·lícula van comptar amb la colaboració de les germanes de Salvador Puig Antich.

Els diàlegs de la pel·lícula estan en català i en castellà i quan parlen en català apareix la traducció al castellà baix.

Enllaços:

Sobre la pel·lícula: http://www.salvadorfilm.com/

Sobre Salvador Puig Antich: http://www.salvadorpuigantich.info/

http://www.salvadorpuigantich.com/

El trailer:

Pirates Del Carib 2

Títol original: Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest
Director: Gore Verbinski
Any: 2006
Duració:151 min.
País: Estats Units
Genere: Comèdia, fantàstica, aventura i acció
Repartiment:
Johnny Depp- Jack Sparrow
Orlando Bloom- Will Turner
Keira Knightley- Elizabeth Swann
Stellan Skarsgård- Bill "el Botes"
Bill Nighy- Davey Jones




En Pirates del Caribe 2 “El cofre de l'home mort” tot comença que Will i Elizabeth estan a punt de casar-se, però per haver ajudat a escapar al capità Jack Sparrow són empresonats i condemnats a mort. Açò fa que Will Turner, vaja a la recerca de Jack Sparrow, que esta ocupat tractant de salvar la seua ànima per culpa d'un antic pacte de sang amb el pirata Davy Jones, si no haurà d'estar condemnat fins a l'eternitat a una vida al seu servici i l'única forma d'alliberar-se del castic serà recuperar “el cofre de l'home mort” (que segons la llegenda, qui posseïx este Cofre pot controlar el pirata Davy Jones l'amo de les profunditats de l'oceá.) A partir d'ací es desenvolupa tota la pel·lícula en què apareix de nou Bill el Bótes pare de Will(apareix per a ajudar a Will ja que també sobre el cau la maledicció de Davy Jones), i tots els antics tripulants de la Perla Negra. Esta bé encara que esta millor la primera pel·lícula, esta es fa llarga i no té final simplement el continuara que et deixa a mitges.


La tercera part, Pirates del Carib: El fi del mon, és va gravar junt amb la segona, i s'estrena en el mes del maig del 2007.


Pàgina web de la pel·lícula:

http://www.disney.es/FilmesDisney/pirates/

Correllengua

El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. Té com a objectiu fomentar l'ús social de la nostra llengua. També per a donar a conèxier la nostra llengua i cultura a la gent que arriba de diferents països.

Sorgeix l'any 1993 a Mallorca, inspirada en la Korrika del País Vasc. En 1995 comença a fer-se al País Valencià i a partir de 1997 a la resta dels països catalans.

En el correllengua és molt típic el pas d'una flama com a element simbòlic. Mentre es pasa amb ella es llegeix el Manifest del Correllengua. També es realitzen moltes activitats i festes.

S'estructura en quatre columnes reten homenatge a quatre persones que estaven molt compromeses amb la llengua i la cultura catalana. Ells són: Jesús Moncada, Ovidi Montllor, Guillem d’Efak i Avel·lí Artís Gener “Tísner”.

Al Pais Valencià l'encarregada de coordenar el correllengua és Acció Cultural del País Valencià.

Alguns enllaços:

Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL): http://www.cal.cat/

Acció Cultural del País Valencià: http://www.acpv.net/php/index.php

Racó Català: http://www.racocatala.cat/

Ací teniu un directe de la cançó de La Flama dels Obrint Pas en un concert que van fer a València en homenatge a Ovidi Montllor.

Diferències

Una de les escenes més famoses en la història del cinema es del cuirassat Potemkin. Tracta del moment en que l'exercit del Tsar dispara violentament contra el poble. Una mare que anava amb el carro del seu nadó rep una bala, aleshores, el carró es cau per les escales sense ningú que l'agafe.

En els intocables d'Elliot Ness l'escena tracta sobre un home que està esperant a algun mafiós i just a l'hora que a quedat apareix una dona amb moltes bosses i amb un carro d'un nadó, com la dona no podia pujar-ho tot per les escales, l'home l'ajuda, però en ixe moment apareix el mafiós i comença un tiroteig. La dona estava tota espantada i se li cau el carro, aleshores, l'home sense deixar de tirar tirs agafa el carro quasi al final per a que al nadó no li pasara res.

Si comparem les dues pel·lícules observem que la del cuirassat Potemkin és en blanc i negre i el únic que s'escolta és música mentre que la dels intocables és en color i els personatges parlen encara que també hi ha música. També tenen moltes coses en comú com que les dues ocurrixen en unes escales amb la presencia d'armes i d'una dona amb un carro.


Les escales del cuirassat Potemkin. Els intocables d'Elliot Ness.

Bollywood

La indústria cinematogràfica de l'Índia s'anomena Bollywood. La paraula Bollywood és una combinació de 'Bombai' i de 'Hollywood'. La història cinematogràfica de l'Índia va començar en 1913. Anualment, Bollywood produeix un miler de films, quasi el doble que Hollywood. A l'Índia ja tenen uns quinzè milions d'espectadors diaris. Els actors i les actrius són ídols en el país, que té més de mil milions d'habitants i a vegades participen tots en el rodatge de un film.
El cinema fet a Bollywood és comercial i popular. Aquest cinema tracta de temes molt diversos. Un d'ells és el gènere musical, els films solen durar tres hores, la música i el ball tenen un paper molt important. És tradicional primer gravar les escenes i després doblar els diàlegs.

El cinema mut

El cinema va néixer el 28 de desembre de 1895. Aquell dia, els germans Lumierè van mostrar els seus films als espectadors del Salon Indien de París.

El primer film, "L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotat", va tenir l'efecte de que la locomotora semblava sortir de la pantalla. L'aparell empleat el van anomenar Cinematògraf. Havia nascut la cinematografia.Apareixien 16 imatges per segon i fotogrames de 18 x 24 mm amb quatre performacions a cada costat. Les pel·lícules tractaven fets quotidians. George Melies va salvar el cinema d'acabar com un invent. Meliés va inventar quasi tots els trucatges del cinema modern.

Com les pel·lícules eren mudes , uns rètols enmig de les escenes anaven explicant l'acció o diàlegs.

Càsting

Hola, bon dia... Ens presentem al càsting per al paper d' arbre de Nadal per a l'obra de teatre Nadal sense fí.

Rafalafena

Fa sol. La gent passeja tranquil· lament. Hi ha un grup de jóvens que xarren animadament asseguts en un banc d’un dels carrers interiors del parc.

ANDREU
(somrient)
Que t’ho dic jo, que eixa està per tu. El que passa és que
encara estàs penjat per Marta, això és el que passa.

LLUÍS
(com si s’enfadara)
Que sabras tu, de tot això. Marta ja no m’interessa, t’ho he dit
mil voltes. I a Natàlia també te la regale, si la vols.

SAMUEL
(fent cara se srprés i al· lucinant)
Home, si se regalen ties, a mi ja m’aniria bé qualsevol de les dos!
(amb ironia)
Jo no tinc manies!

ANDREU
(entre rialles)
A tu t’és igual bacallà d’Islàndia que llangostí de Vinaròs. Tu el
que passa és que passes més fam…

(Tots riuen…)

SE SENT LA MELODIA D’UN TELÈFON MÒBIL

Els tres xics es miren sorpresos. Comproven que no és cap dels seus mòbils, i es miren cap a tots els costats, buscant d’on ix el soroll. Es giren i es donen compte de que Natàlia els estava espiant. Natàlia al veure que ells li miraven agafa el mòbil i s’allunya. Lluís la segueix.

LLUÍS
(enfadat la crida)
Natàlia!!! Que nassos feies al meu darrere escoltant el que deiem???

NATÀLIA
(enfadada)
Però que dius ets un paranoic! No tinc una altra cosa que fer que escoltar les teues converses amb els teus amics xe!

LLUÍS
Eh deixam tranquil! No vull saber res de tu! Per a mi estàs morta!

NATÀLIA
Val això faré no sabràs res de mi....Veste’n amb Carla!

(Natàlia se’n va)

Lluís torna al banc on estaven els seus amics i veu que Samuel se n’ha anat i es queda amb Andreu.

LLUÍS
(amb ira)
Sempre està igual és un cabró. Vaig a cridar a Marta que necessite parlar amb ella.

ANDREU
Val me’n vaig a ma casa a avorrir-me. Adéu.
(indignat)

Lluís agafa el seu mòbil i crida a Marta.

MARTA
Si?

LLUÍS
Tinc que parlar amb tu. Quan te’n vas al poble?

MARTA
Aquesta nit. Ja et cridaré quan torne i quedem.

LLUÍS
Vinga adéu un bes..!

Lluís se’n va cap a casa...

Al dia següent....

CARLA
Iep! Pots quedar aquesta vesprada? Es que tinc que parlar amb tu...

...CONTINUARÀ...

1r Dia

Estem a classe de Valencià: Llengua i Imatge i ens hem fet un bloc.