![·!¦[·...» LåuRå & LåuRå «...·]¦!·](http://photos1.blogger.com/blogger2/3123/4232/1600/gse_multipart66196.jpg)
Títol original: Requiem for a dreamDirector: Darren Aronofsky
Actors: Ellen Burstyn (Sara Goldfarb)
Jared Leto (Harry Goldfarb)
Jennifer Connelly (Marion Silver)
Marlon Wayans (Tyrone C. Love)
País: USA
Gènere: Drama/Drogues
Any: 2000
Duració:102 min
Música: Clint Mansell
Narra dos històries paral·leles: la de la viuda Sara Goldfarb i del seu fill Harry.
Sara tenia la obsesió d'aparèixer en un programa de televisió però com estava un poc grossa i no es podia posar un vestit roig va començar una dieta per a perdre pes. Harry i la seua novia Marion volien fer-se rics venen droga amb el seu amic Tyrone i obrir un negoci propi.
Sara visita un metge que li diagnostica unes pastilles per a pedre pes però resulta que són anfetamines. Ella està tot el dia activa d'un lloc a un altre. La addicció que li han produït les anfetamines fa que es prenga més quantitat al dia i acaba tenint al·lucinacions.
Mentre Harry, Marion i Tyrone encara venen droga però no aconsegueixen prou diners per al negoci. Harry i Marion acaben separant-se. Ningú dels quatre pot eixir del món de les drogues i es desesperen fins al punt que els seus somnis es tornen malsons...
1 comentari:
La pel·licula aquesta es molt bona, en tots els sentitis, actors, musica, argument, i per una altra banda reflecteix uns problemes de la nostra societat de avui, la dependencia de les drogues, dels comentaris de la gent, de la obsessio pel nostre fisic(cosa que per un costat si hauria d'interessar-nos, perque no em pareix molt normal que moltes persones tenint menys de 20 anys ja tinguen problemes de obesitat i pes, una cosa son les malalties i una altra es el fet de no fer exercici fisic i alimentar-se malament), pero en el cas de requiem per un somni es l'obsessio d'entrar en un vestit que portaba una dona fa 20 anys, i aixo es una tonteria molt molt molt gran. Per un altre costat nomes hi ha que vore que tipus de programes mira la pobre dona. I despres la banda sonora es excel·lent. Una cosa negativa o que a mi no m'ha agradat molt es que a vegades en els canvis d'escena es feia molt pesat.
Aques tipus de cine es el que necessitem, que al menys aixi les persones pensarien un poquet i analitazarien la situacio d'aquest mon, i cosa que podria ser molt mitjor, analitzar el teu propi mon: amics, el que fas i per que, deixant-nos de tonteries sense cap sentit.
I Laures, us vull un fum a les dos.
Publica un comentari a l'entrada