dilluns, de desembre 25, 2006

Salvador Puig Antich


Títol: Salvador Puing Antich
Director: Manuel Huerga
Actors: Salvador( Daniel Brühl)
Oriol Arau (Tristán Ulloa)
Jesús (Leonardo Sbaraglia)
Cuca (Leonor Watling)
Margalida (Ingrid Rubio)
País: Espanya
Any: 2006
Gènere: Drama
Duració: 138 min
Música: Lluís Llach




Aquesta pel·lícula està basada en fets reals. Narra la història, a principis dels anys setanta, d'un xic que pertanyia a un grup d'esquerres format per militants espanyols i francesos molt joves, al grup el van anomenar MIL. Van cometre diversos atracaments a Catalunya per a donar diners als obrers.
Tot anava bé fins que la Brigada Político Social va parar una trampa a dos d'ells. Més tard es produeix un tiroteig en el qual mor un policia, Salvador va quedat greument ferit però es va recuperar. El van portar a la presó Model de Barcelona i allí va tindre que esperar un consell de guerra, aleshores, les seues germanes i el seu advocat intentaren fer tot el possible per a salvar la vida del jove.
Però el 20 de desembre de 1973 es va produir un atemptat d'ETA contra el president del govern franquista, Carrero Blanco, aleshores el Règim Franquista el relaciona amb aquest fet.
El consell de Guerra el condemna a mort.
Tot el que van fer per ajudar-lo no va servir de res perquè el 2 de març de 1974 va ser executat amb el "garrot vil".
Al funeral van anar unes 1500 persones amb roses rojes però la policia no va deixar entrar a ningú només a la familia i com sempre després van començar a agredir a la gent per a que no entrara.
Actualment la família de Salvador Puig Antich encara lluita per aquesta injustícia.

Curiositats:
La pel·lícula utilitza el format panoràmic òptic, de una tecnologia molt avançada, és de les primeres pel·lícules que utilitza aquest format.

Per a fer la pel·lícula van comptar amb la colaboració de les germanes de Salvador Puig Antich.

Els diàlegs de la pel·lícula estan en català i en castellà i quan parlen en català apareix la traducció al castellà baix.






Enllaços:

Sobre la pel·lícula: http://www.salvadorfilm.com/

Sobre Salvador Puig Antich: http://www.salvadorpuigantich.info/

http://www.salvadorpuigantich.com/

El trailer:



dilluns, de desembre 11, 2006

Pirates Del Carib 2

Títol original: Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest
Director: Gore Verbinski
Any: 2006
Duració:151 min.
País: Estats Units
Genere: Comèdia, fantàstica, aventura i acció
Repartiment:
Johnny Depp- Jack Sparrow
Orlando Bloom- Will Turner
Keira Knightley- Elizabeth Swann
Stellan Skarsgård- Bill "el Botes"
Bill Nighy- Davey Jones




En Pirates del Caribe 2 “El cofre de l'home mort” tot comença que Will i Elizabeth estan a punt de casar-se, però per haver ajudat a escapar al capità Jack Sparrow són empresonats i condemnats a mort. Açò fa que Will Turner, vaja a la recerca de Jack Sparrow, que esta ocupat tractant de salvar la seua ànima per culpa d'un antic pacte de sang amb el pirata Davy Jones, si no haurà d'estar condemnat fins a l'eternitat a una vida al seu servici i l'única forma d'alliberar-se del castic serà recuperar “el cofre de l'home mort” (que segons la llegenda, qui posseïx este Cofre pot controlar el pirata Davy Jones l'amo de les profunditats de l'oceá.) A partir d'ací es desenvolupa tota la pel·lícula en què apareix de nou Bill el Bótes pare de Will(apareix per a ajudar a Will ja que també sobre el cau la maledicció de Davy Jones), i tots els antics tripulants de la Perla Negra. Esta bé encara que esta millor la primera pel·lícula, esta es fa llarga i no té final simplement el continuara que et deixa a mitges.


La tercera part, Pirates del Carib: El fi del mon, és va gravar junt amb la segona, i s'estrena en el mes del maig del 2007.


Pàgina web de la pel·lícula:

http://www.disney.es/FilmesDisney/pirates/

dimecres, de desembre 06, 2006

Correllengua


El Correllengua és una iniciativa a favor de la nostra llengua i cultura sorgida de la societat civil catalana. Té com a objectiu fomentar l'ús social de la nostra llengua. També per a donar a conèxier la nostra llengua i cultura a la gent que arriba de diferents països.

Sorgeix l'any 1993 a Mallorca, inspirada en la Korrika del País Vasc. En 1995 comença a fer-se al País Valencià i a partir de 1997 a la resta dels països catalans.

En el correllengua és molt típic el pas d'una flama com a element simbòlic. Mentre es pasa amb ella es llegeix el Manifest del Correllengua. També es realitzen moltes activitats i festes.

S'estructura en quatre columnes reten homenatge a quatre persones que estaven molt compromeses amb la llengua i la cultura catalana. Ells són: Jesús Moncada, Ovidi Montllor, Guillem d’Efak i Avel·lí Artís Gener “Tísner”.

Al Pais Valencià l'encarregada de coordenar el correllengua és Acció Cultural del País Valencià.


Alguns enllaços:

Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL): http://www.cal.cat/

Acció Cultural del País Valencià: http://www.acpv.net/php/index.php

Racó Català: http://www.racocatala.cat/

Ací teniu un directe de la cançó de La Flama dels Obrint Pas en un concert que van fer a València en homenatge a Ovidi Montllor.


Diferències

Una de les escenes més famoses en la història del cinema es del cuirassat Potemkin. Tracta del moment en que l'exercit del Tsar dispara violentament contra el poble. Una mare que anava amb el carro del seu nadó rep una bala, aleshores, el carró es cau per les escales sense ningú que l'agafe.

En els intocables d'Elliot Ness l'escena tracta sobre un home que està esperant a algun mafiós i just a l'hora que a quedat apareix una dona amb moltes bosses i amb un carro d'un nadó, com la dona no podia pujar-ho tot per les escales, l'home l'ajuda, però en ixe moment apareix el mafiós i comença un tiroteig. La dona estava tota espantada i se li cau el carro, aleshores, l'home sense deixar de tirar tirs agafa el carro quasi al final per a que al nadó no li pasara res.

Si comparem les dues pel·lícules observem que la del cuirassat Potemkin és en blanc i negre i el únic que s'escolta és música mentre que la dels intocables és en color i els personatges parlen encara que també hi ha música. També tenen moltes coses en comú com que les dues ocurrixen en unes escales amb la presencia d'armes i d'una dona amb un carro.


Les escales del cuirassat Potemkin. Els intocables d'Elliot Ness.

dimarts, de novembre 21, 2006

Bollywood


La indústria cinematogràfica de l'Índia s'anomena Bollywood. La paraula Bollywood és una combinació de 'Bombai' i de 'Hollywood'. La història cinematogràfica de l'Índia va començar en 1913. Anualment, Bollywood produeix un miler de films, quasi el doble que Hollywood. A l'Índia ja tenen uns quinzè milions d'espectadors diaris. Els actors i les actrius són ídols en el país, que té més de mil milions d'habitants i a vegades participen tots en el rodatge de un film.
El cinema fet a Bollywood és comercial i popular. Aquest cinema tracta de temes molt diversos. Un d'ells és el gènere musical, els films solen durar tres hores, la música i el ball tenen un paper molt important. És tradicional primer gravar les escenes i després doblar els diàlegs.

dimarts, de novembre 14, 2006

El cinema mut


El cinema va néixer el 28 de desembre de 1895. Aquell dia, els germans Lumierè van mostrar els seus films als espectadors del Salon Indien de París.

El primer film, "L'arribada d'un tren a l'estació de Ciotat", va tenir l'efecte de que la locomotora semblava sortir de la pantalla. L'aparell empleat el van anomenar Cinematògraf. Havia nascut la cinematografia.Apareixien 16 imatges per segon i fotogrames de 18 x 24 mm amb quatre performacions a cada costat. Les pel·lícules tractaven fets quotidians. George Melies va salvar el cinema d'acabar com un invent. Meliés va inventar quasi tots els trucatges del cinema modern.

Com les pel·lícules eren mudes , uns rètols enmig de les escenes anaven explicant l'acció o diàlegs.

dimarts, d’octubre 24, 2006

Càsting

Hola, bon dia... Ens presentem al càsting per al paper d' arbre de Nadal per a l'obra de teatre Nadal sense fí.

dimarts, de setembre 26, 2006

Rafalafena

Fa sol. La gent passeja tranquil· lament. Hi ha un grup de jóvens que xarren animadament asseguts en un banc d’un dels carrers interiors del parc.

ANDREU
(somrient)
Que t’ho dic jo, que eixa està per tu. El que passa és que
encara estàs penjat per Marta, això és el que passa.

LLUÍS
(com si s’enfadara)
Que sabras tu, de tot això. Marta ja no m’interessa, t’ho he dit
mil voltes. I a Natàlia també te la regale, si la vols.

SAMUEL
(fent cara se srprés i al· lucinant)
Home, si se regalen ties, a mi ja m’aniria bé qualsevol de les dos!
(amb ironia)
Jo no tinc manies!

ANDREU
(entre rialles)
A tu t’és igual bacallà d’Islàndia que llangostí de Vinaròs. Tu el
que passa és que passes més fam…

(Tots riuen…)

SE SENT LA MELODIA D’UN TELÈFON MÒBIL

Els tres xics es miren sorpresos. Comproven que no és cap dels seus mòbils, i es miren cap a tots els costats, buscant d’on ix el soroll. Es giren i es donen compte de que Natàlia els estava espiant. Natàlia al veure que ells li miraven agafa el mòbil i s’allunya. Lluís la segueix.

LLUÍS
(enfadat la crida)
Natàlia!!! Que nassos feies al meu darrere escoltant el que deiem???

NATÀLIA
(enfadada)
Però que dius ets un paranoic! No tinc una altra cosa que fer que escoltar les teues converses amb els teus amics xe!

LLUÍS
Eh deixam tranquil! No vull saber res de tu! Per a mi estàs morta!

NATÀLIA
Val això faré no sabràs res de mi....Veste’n amb Carla!

(Natàlia se’n va)

Lluís torna al banc on estaven els seus amics i veu que Samuel se n’ha anat i es queda amb Andreu.

LLUÍS
(amb ira)
Sempre està igual és un cabró. Vaig a cridar a Marta que necessite parlar amb ella.

ANDREU

Val me’n vaig a ma casa a avorrir-me. Adéu.
(indignat)

Lluís agafa el seu mòbil i crida a Marta.

MARTA
Si?

LLUÍS
Tinc que parlar amb tu. Quan te’n vas al poble?

MARTA
Aquesta nit. Ja et cridaré quan torne i quedem.

LLUÍS
Vinga adéu un bes..!


Lluís se’n va cap a casa...

Al dia següent....

CARLA
Iep! Pots quedar aquesta vesprada? Es que tinc que parlar amb tu...

...CONTINUARÀ...



dimarts, de setembre 19, 2006

1r Dia

Estem a classe de Valencià: Llengua i Imatge i ens hem fet un bloc.